{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 La representaci\'f3 simb\'f2lica que la m\'fasica fa de la paraula assoleix la plenitud de la seva funci\'f3, quan el s\'edmbol sonor s\rquote impregna de l\rquote al\'e8 del seu arquetip, bo i escampant la seva energia arreu de la creaci\'f3. El s\'edmbol imanta les emanacions de les meravelles de la Mvsica C\'e6lestis a fi de suscitar en l\rquote\'e9sser la vibraci\'f3 del seu sensor m\'e9s \'edntim i ocult. A l\rquote Antiguitat, les Muses revelaven als seus aedes la naturalesa de les realitats sobrenaturals per guiar els homes pels camins de l\rquote art i la Saviesa. El seu cant ol\'edmpic resson\'e0 en la theoria de les esferes de la tradici\'f3 pitag\'f2ricoplat\'f2nica i en la m\'e0gia del cant \'f2rfic, fins que la seva inspiraci\'f3 ced\'ed el pas a l\rquote Esperit Sant en les fonts patr\'edstiques de la sacralitat medieval i en el repertori dels humanistes del Renaixement, \'e0vids d\rquote una prisca theologia. El testimoniatge d\rquote aquesta pres\'e8ncia es f\'e9u tamb\'e9 pal\'e8s en els compositors del Romanticisme, els quals anhelaven retrobar el sentit profund de l\rquote art_, de l\rquote art que, com deia L.Cattiaux al segle xx, \'abconsisteix a fer apar\'e8ixer el sobrenatural ocult en el natural.\'bb
\par }
