{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 En la pintura de Sefa Ferr\'e9 no hi ha arbres, no hi ha \'e9ssers vivents. Les viles, els carrers, els racons, sempre estan deserts, si m\'e9s no en aparen\'e7a. Els seus paisatges tenen aquell punt crepuscular del trencament de la llum, que tant es pot expandir en la claror del mat\'ed com deixatar-se en la foscor del vespre. Per\'f2, a la vegada, tot irradia una vida interior iridiscent. Sefa Ferr\'e9 ha fet un exercici d'un lirisme crom\'e0tic i geom\'e8tric. \'c9s la geometria de les formes i dels colors que, a trav\'e9s d'un realisme transfigurat, ens fa veure i sentir de deb\'f2 un impuls vital, real.
\par
\par
\par }
