Aquest llibre es fonamenta en el fet humà, constant, i hi hem volgut tornar a enunciar les bases profundament estables de la sensació humana. Ressegueix la producció moderna, destaca les obres decisives de la indústria i formula les lleis que dirigeixen l'activitat contemporània. (1923) Cap a una Arquitectura mostra l'aportació magnífica de la tècnica i revela la grandesa de les obres de l'enginyer; recorda a aquells arquitectes que encara es perden en l'explotació de les receptes del passat quins són els fonaments autèntics de l'arquitectura; obre els ulls del públic sobre el fenomen nou que està desplegant les seves conseqüències en la nostra vida quotidiana i que col·labora objectivament en la constitució d'un "estil"; estudia les causes de l'emoció arquitectònica; mostra que la construcció en sèrie condueix a la perfecció arquitectònica i planteja, a partir de l'examen del conflicte social actual, el dilema: Arquitectura o Revolució. (1925) Aquesta nova concepció del llibre, amb el discurs explícit i revelador de les il·lustracions, estalvia a l'autor frases i descripcions sempre insuficients: els fets esclaten davant dels ulls del lector amb tota la força de les imatges. (c. 1923)
