El cinema de Pere Portabella és realment singular. En la distància de quaranta anys que separa la seva primera pel·lícula (No compteu amb els dits -1967-) i la seva darrera (Die Stille vor Bach -2007-) hi ha un element que les uneix, immutable, i els dóna consistència: una determinada concepció del llenguatge, creativa i original, situada fora dels paràmetres estàndards. Aquest llibre es proposa desvelar quins són els trets particulars del cinema de Portabella, tot fent, a més, un recorregut per la vida professional del cineasta, amb una atenció especial al seu entorn polític i cultural, així com al treball que duu a terme com a productor
