La vocació de modernitat de Barcelona. Auge i declivi d'una imatge urbana

"La premissa d'aquest estudi és que amb el temps, les ciutats es converteixen en unes altres ciutats, i que les fronteres entre les moltes ciutats que conté una ciutat en la seva dimensió diacrònica estan fetes d'aire, com els jardins d'amor de les novel·les de cavalleries medievals. Aquestes ciutats dins de la ciutat es mantenen separades en la consciència dels habitants. Ells saben que la seva ciutat, idèntica en nom i coordenades geogràfiques, es diferencia de la ciutat dels seus avantpassats i de la ciutat dels seus descendents. Ho saben perquè la seva ciutat s'ha tornat impossible de reconèixer en l'espai d'una generació."

"En un cert sentit, aquest llibre arriba massa tard. Però, no és sempre el cas quan es tracta de reflexió? La consecució d'una fase històrica i l'esgotament d'una identitat concreta no es pot verificar abans que es pugui observar mitjançant la producció de signes. En tot cas, el llibre arriba tard pel que fa al seu objectiu hermenèutic, la ciutat de la qual, parlant en sentit esticte, ja no pot formar part. Quan a un ordre diferent de consciència, aquell que transcendeix el fenomen intencional i que jo anomenaria consciència del passat perfecte (la consciència d'allò que ha estat), no hi ha cap llibre que arribi massa tard."