Jordi Feliu va ser un dels impulsors del grup «la Gent Jove del Cinema Amateur». Va ser un precursor dels videoclips: el grau de perfecció és tal que, de vegades, s'arriba a pensar que la música s'ha escrit després de veure les imatges. A partir dels setanta, però, va decantar-se per registres molt diferents: amb pel·lícules documentals sobre la història del país (Som i serem. Història de la Generalitat de Catalunya, Barça (75 anys d'història), ) i paròdies sobre la societat espanyola (El arte de no casarse i la celebrada Alícia a l'Espanya de les meravelles).
