A les pàgines del llibre Art, poder i religió, Ricard Torrents va més enllà de l'erudició de verdaguerista, entra en el terreny dels estudis culturals i aborda un període clau de la història de la Catalunya contemporània; el que van protagonitzar dos genis de l'art i la poesia, Gaudí i Verdaguer, juntament amb dos genis del món empresarial i les finances, el marquès de Comillas i el comte de Güell. La «lliga» d'aquests quatre personatges va acumular el més gran poder material i espiritual que s'hagi vist mai a Catalunya. Un poder que girava a l'entorn del mite de la família divina, en la versió catòlica de la Sagrada Família, que va inspirar a Gaudí el gran temple expiatori i a Verdaguer la trilogia Betlem, Fugida a Egipte, Natzaret. L'art el creaven Gaudí i Verdaguer, l'arquitecte i el poeta, però el poder l'exercien Eusebi Güell i Antonio López, assistits per l'Estat centralista, repressor dels moviments socials, i d'una Església que difonia les devocions a Sant Josep per desactivar l'obrerisme, a la Mare de Déu per aturar l'emancipació de la dona, i al nen Jesús per resistir a l'escola laica. Torrents aborda aquest capítol clau de l'aventura catalana des de la transversalitat. Història, literatura, art, filosofia, teologia i sociologia són algunes de les ciències implicades en l'estudi que presentem. Per primera vegada la interacció entre Verdaguer i Gaudí, entre ells i amb els seus mecenes, el comte i el marquès, hi és estudiada en tota la seva complexitat i en tota la seva grandesa.¬
