El Modernisme a Espanya, com a moviment cultural i artístic en el tombant del segle XIX al segle XX, es manifesta en sintonia amb les característiques estètiques del Moviment Modern –Art & Crafts i Escola de Glasgow a la Gran Bretanya, Sezession a Àustria, Art Nouveau a Frància i Bèlgica, Escola de Chicago als Estats Units–, el denominador comú dels quals és consolidar un nou concepte de bellesa i, alhora, restaurar l’essència creadora de l’home. I així es van expressar totes les manifestacions –arquitectura i escultura, arts plàstiques i aplicades, literatura i música–, atenent, fora d’això, un criteri de correspondència i transvassament entre els diferents llenguatges artçistics.
El Modernisme espanyol té una representació excepcional en els artistes de Catalunya, sobretot en els camps de l’arquitectura i les arts plàstiques i aplicades. Mentre Espanya assistia a l’enfonsament dels últims símbols de la seva grandesa, i tota una generació d’artistes i pensadors reclamava la modernització urgent del país, a Catalunya la necessitat de renovació es va orientar cap a la recuperació d’una llengua i d’una cultura específiques, que prenia com a referència les inquietuds culturals de l’Europa del moment.
Modernisme i modernistes traça un panorama atraient que posa de manifest les relacions i les confluències entre les figures determinants del Modernisme català, com ara Gaudí, Domènech i Montaner, Jujol, Puig i Cadafalchm Homarm Masriera, Riquer, Garanados…, i les del Moviment Modern a Europa, com ara Morris, Rossetti, Horta, Guimard, Daum, Lalique…, i a Amèrica: Frank Lloyd Wright, Louis Sullivan, Tiffany…
El Modernisme català no va ser un esdeveniment espontani. Va ser el resultat d’una evolució del pensament estètic que procedia del Romanticisme, es va encunyar com a quelcom propi i va ser impulsat decisivament per l’emergent burgesia catalana de l’època, de la qual també van sortir els seus grans artistes. Modernisme i modernistes pretén, així doncs, aportar els coneixements necessaris per entendre les raons socials i les fonts artístiques que van produir el resulat esplèndid del Modernisme.
