Com de costum, Zeus havia tornat a tenir un fill il·legítim. Però aquest cop, Hera, la deessa mare, no deixaria la falta impune. Tement la venjança de la seva muller, el pare dels déus grecs es va afanyar a treure el nen del palau de l’Olimp per lliurar-lo, d’amagat, als ancians Titans, que viuen en el racó més profund d’unes coves, lluny del cel, perquè tinguessin cura del nounat. Zeus no comptava amb la fúria i la sagacitat d’Hera. Així que va haver lliurat el nen als seus guardians, Hera va baixar dels núvols i, sol·lícita i amable, va demanar als Titans que l’entretinguessin amb unes joguines senzilles: una baldufa i uns miralls. L’entremaliat fill de Zeus va quedar fascinat pel girar vertiginós de la baldufa i els reflexos lluents dels cristalls: pel seu reflex multiplicat, per la imatge del seu rostre que fins llavors desconeixia.
