Adéu, Alexandria

{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Retrat l\f1\'facid d'una fam\'edlia en decad\'e8ncia. Judeo-turco-italians, els Aciman arriben a Alexandria en 1905. Viuen esplendorosament amb la fortuna que guanyen i perden mentre sobreviuen a les dues guerres mundials. En 1965 un jove Andr\'e9 Aciman i els seus familiars van ser obligats a abandonar la cosmopolita Alexandria despr\'e9s de tres generacions. El govern nacionalista de Nasser de fet busca expulsar d'Egipte milers d'europeus, amb la intenci\'f3 d'esborrar qualsevol tra\'e7a del protectorat brit\'e0nic i de dissoldre una de les comunitats jueves m\'e9s nombroses de l'eximperi otom\'e0. Aix\'f2 va significar la fi d'una \'e8poca que havia fet d'Alexandria una ciutat culturalment extraordin\'e0ria. En aquestes mem\'f2ries l'autor evoca amb ironia afectuosa la vida a l'interior d'una gran fam\'edlia elegant i ca\'f2tica, caracteritzada per figures com l'oncle Vili i les dues \'e0vies, la Santa i la Princesa.
\par
\par \f0
\par }