{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Fou l'\'fanica filla, encara que il\'b7leg\'edtima, de Jeroni Ignasi Ribera, hereu d\rquote una acabalada fam\'edlia de comerciants ennoblits. Des del seu naixement s\rquote orquestr\'e0 una conspiraci\'f3 familiar per a robar-li la seva her\'e8ncia i la seva vida, ja que si Maria Agn\'e8s es feia monja els seus b\'e9ns passarien a Bernat, germ\'e0 de son pare, quan mor\'eds aquest. Aix\'ed el 1806 Jeroni Ribera decid\'ed que la filla d'onze anys entr\'e0s en un convent, sempre en contra de la seva expl\'edcita voluntat, perqu\'e8, a m\'e9s a m\'e9s, estava interessat a amagar-la i fer-li creure que era una exp\'f2sita, per ell poder fer un matrimoni de conveni\'e8ncia.
\par El 1820 ella aconsegu\'ed abandonar el convent, emparada per la llei d\rquote exclaustracions. Per\'f2, amb el retorn de l\rquote absolutisme, la fam\'edlia i l\rquote esgl\'e9sia reaccion\'e0ria volien que continu\'e0s sent monja per la qual cosa s\rquote exili\'e0 a Fran\'e7a i comen\'e7\'e0 un llarg proc\'e9s per tal d\rquote anul\'b7lar totalment els seus vots. Despr\'e9s de lluitar contra els hereus Ribera per la seva her\'e8ncia, de ser empresonada a Madrid i de perdre el proc\'e9s d\rquote anul\'b7laci\'f3 davant la Rota, el 1833 aconsegu\'ed que se li reconegu\'e9s la llibertat, despr\'e9s d\rquote assolir personalment la seva defensa en llat\'ed i itali\'e0 davant 3 cardenals, al Vatic\'e0.
\par Aleshores es cas\'e0 amb el seu antic enamorat i es dedic\'e0 a llur afecci\'f3 pels llibres i l\rquote escriptura. Maria Agn\'e8s deix\'e0 moltes obres manuscrites in\'e8dites de les quals destaca un llibre del 1833, segurament el primer llibre de viatges que es coneix escrit per una dona, a Mallorca, i probablement d'Espanya. Com a bona liberal, compartia l\rquote her\'e8ncia il\'b7lustrada de la necessitat de la instrucci\'f3 i per aix\'f2 s\rquote erig\'ed en protectora del col\'b7legi femen\'ed de la Puresa, obra d\rquote un rellevant personatge del primer liberalisme mallorqu\'ed: el bisbe Nadal. Gr\'e0cies a les seves importants subvencions va aconseguir que el 1860 aquell centre educatiu super\'e0s la crisi econ\'f2mica per la qual passava i pogu\'e9s continuar impartint una acurada instrucci\'f3, sense haver-se d\rquote integrar en cap congregaci\'f3 religiosa, fins a la refundaci\'f3 del centre per Madre Alberta.
\par }
