{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Amb el corrent de proa \'e9s una expressi\'f3 que Jaume Vicens va utilitzar poc abans de morir per resumir com havia estat la seva vida, que identificava amb una de les circumst\'e0ncies m\'e9s adverses de la navegaci\'f3. El corrent que alenteix l\rquote aven\'e7 d\rquote un vaixell \'e9s la met\'e0fora de les contrarietats que van haver d\rquote enfrontar Vicens i molts altres intel\'b7lectuals per tal de sobreviure al desmantellament cultural que comport\'e0 la vict\'f2ria franquista. Tot i que la decisi\'f3 de quedar-se al pa\'eds li va significar patir la depuraci\'f3 i l\rquote allunyament de la Universitat, Vicens va tractar de recuperar la seva carrera acad\'e8mica. Al llarg de les dues d\'e8cades seg\'fcents, aquest proc\'e9s personal es va anar ampliant cap a un progressiu comprom\'eds com a historiador. Les vides pol\'edtiques de Jaume Vicens Vives s\'f3n el resultat d\rquote aquesta evoluci\'f3. Aquesta obra no s\rquote ocupa de la tasca historiogr\'e0fica de Jaume Vicens, sin\'f3 de com la manca de llibertats va portar alguns homes de la cultura a la pol\'edtica. Entrats de ple en el segle XXI, potser intel\'b7lectuals com Vicens encara tindrien for\'e7a coses a dir.
\par
\par
\par }