El meu don Joan Maragall

{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\froman\fcharset0 Times New Roman;}{\f1\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\sb100\sa100\lang3082\f0\fs24 Josep Pijoan (Barcelona, 1881 - Lausana, 1963) va ser una de les veus m\'e9s l\'facides i fines d\rquote aquell extraordinari moviment de regeneraci\'f3 espiritual que va viure Catalunya a comen\'e7aments del segle passat. Va estudiar Filosofia i Lletres i Arquitectura, i va col\'b7laborar a diverses revistes amb articles sobre hist\'f2ria de l\rquote art i est\'e8tica. Va ser tamb\'e9 un dels col\'b7laboradors m\'e9s actius i efica\'e7os de Prat de la Riba i un dels fundadors de l\rquote Institut d\rquote Estudis Catalans. Va abandonar Barcelona el 1913 en circumst\'e0ncies poc amables, i va comen\'e7ar un \'abexili voluntari\'bb al Canad\'e0. Va ser professor, entre d\rquote altres, a la Universitat de Toronto, al Pomona College de Claremont, a Calif\'f2rnia, i a Chicago, aix\'ed com assessor de la Societat de Nacions. Les seves \i Historia del Arte\i0 en tres volums (1914-1916) i \i Summa Artis\i0 (en col\'b7laboraci\'f3 amb B.\u8201?J. Coss\'edo, 1927), aix\'ed com una \i Historia del Mundo\i0 (1926-1941) o un \i Breviario de Historia del Mundo y de la Humanidad\i0 (1948) s\'f3n encara avui obres de refer\'e8ncia. Pijoan rememora, en aquestes p\'e0gines l\'facides i emocionades (publicades per primer cop el 1915), l\rquote amic mort, en un retrat d\rquote extraordin\'e0ria qualitat in\-tel\'b7lectual i humana.
\par
\par
\par
\par \pard\f1\fs16
\par }