Joan Peiró i Belis (Hostafrancs 1887 ? Paterna
1942) va ser vidrier i militant de la CNT. Va destacar
com a organitzador de la Federació Nacional del
Vidre en la seva joventut. Posteriorment, el 1922,
i els anys 1928 i 1929, va arribar a ser secretari
general de la CNT. Tanmateix la seva militància
va tenir un rostre menys conegut: la direcció de la
cooperativa de producció Cristalleries de Mataró
(Fundació Ros Serra) a finals de la dictadura
de Primo de Rivera, des d'on va defensar el
cooperativisme com a eina revolucionària
complementària dels sindicats. Cristalleries de
Mataró va néixer d'una doble tradició cooperativa:
la de l'ofici dels vidriers i la de la ciutat de Mataró,
i va esdevenir la cooperativa de vidre més potent
de Catalunya durant la Segona República i la més
antiga en funcionament.
