Aquestes memòries s'obren el 1916 i es clouen el 1948, quan l'autor inicia la travessia transatlàntica rumb a l'Argentina. Són 32 anys en els quals es produeixen els episodis més decisius de la nostra història contemporània: la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil i els primers anys de la llarga dictadura franquista. Ningú que visqués aquest període podia restar al marge d'aquests esdeveniments, però tothom els va viure -o els va patir- d'una manera molt diversa. El relat de Josep Capellades ens permet entendre com era la vida quotidiana -treball, educació, vida familiar, jocs infantils, festes populars- d'una localitat rural com Cervelló (Baix Llobregat), en la qual una industrialització incipient estava introduint una sèrie de mutacions que es farien molt més evidents els anys de la Segona República. Mobilitzat el 1936, Capellades es va formar com a mecànic d'avions a l'escola de Manises (València). Per això una part important del llibre explica amb tot detall com era la vida als aeròdroms als quals va estar destinat i recorda amb afecte els pilots, mecànics i personal de terra que, com ell, formaven part de l'aviació republicana, la Gloriosa. El final de la guerra va portar-lo a França, on va viure clandestinament, fins que la proximitat dels invasors alemanys el va fer tornar a Cervelló. En arribar va ser denunciat com a desafecte al règim, empresonat i traslladat a un batalló disciplinari del qual va sobreviure miraculosament.
