Amb la terra a la cintura recull, en un volum d'una extensió deliberadament discreta, textos d'uns dietaris de l'any 1997.
Hi ha moltes raons per haver triat aquest any de l'infern de les carpetes: el personal descobriment de Grècia, la represa de l'escriptura narrativa, una inflexió potser de maduresa en la relació de qui escriu amb l'ensenyament i amb el teatre. Hi ha moltes raons, però només una d'important. El 9 de setembre de 1997 moria la mare de l'autor, i amb ella l'últim ancoratge que li quedava en el paradís de la infància. S'obria llavors, definitivament, aquell horitzó confús que ens porta a tots al cap del carrer. D'aquí, segurament, el títol. I d'aquí, probablement, l'interès d'aquests papers per a qualsevol lector que satisfaci una única condició: la de ser mortal i saber-ho.