L'any 1976, Cirici Pellicer feia un balanç de "l'art a l'època de l'estraperlo" -els anys
quaranta- i únicament salvava de la reprovació general allò que ell denominava "l'oasi de
Montserrat". Els creadors d'aquest oasi tenen noms: l'abat Aureli M. Escarré com a propulsor
d'un entusiasme que va aplegar un estol d'artistes encarregats de fer de Montserrat una
ciutadella de l'esperit noucentista, el de la Catalunya de la Mancomunitat, i enllaçar-lo
amb els corrents religiosos europeus més moderns que, amb el temps, confluiran en el Concili
Vaticà II. El pintor escollit per donar forma i color a aquests ideals, principalment amb
les pintures al fresc, va ser Josep Obiols (1894-1967).
Abans de la guerra Civil, Obiols ja havia excelâ?¢lit com ilâ?¢lustrador i grafista
especialitzat en temes dâ??infants i també com a muralista. En les circumstà ncies difÃcils de
la postguerra, va trobar a Montserrat una ocasió extraordinà ria per a depurar el seu estil,
hereu del Renaixement Italià , i posar-lo al servei dâ??uns ideals nobles i de pervivència de
lâ??esperit que havia forjat uns valors humans i cÃvics irrenunciables. La pintura dâ??Obiols a
Montserrat és el cant del cigne del noucentisme a Catalunya. Amb ell sâ??acabava un món.
