La vida de Mercè Rodoreda (1908-1983) recorre la història del segle XX. Fins a la desfeta del 1939 i durant la transició en els anys setanta, s'emmarca en el context immediat de Catalunya; però durant més de tres dècades d'exili, cabdals en la maduresa personal i en la plenitud creativa de l'autora, s'insereix en el context més ampli de l'Europa de la segona guerra mundial i de la llarga postguerra. L'obra de la gran escriptora que Catalunya ha donat a la literatura universal no es pot entendre de debò sense tenir present aquest fet. És el fil conductor de Rodoreda: Exili i desig. Mercè Ibarz ens hi ofereix un retrat precís de la complexa figura de l'autora i, alhora, una invitació a llegir-ne l'obra a fons.
Una novel·la-assaig que es tanca amb una breu antologia de cartes i contes rodoredians, un mapa de com el desig d'escriure va guiar i conformar la vida de Mercè Rodoreda.
