L'obra escultòrica de Gargallo (Maella, 1881 - Reus, 1934) és una de les més singulars de la primera meitat del segle XX. L'ús que fa dels espais buits, i especialment el tractament dels metalls, el situa com un dels referents de l'escultura contemporània. La seva mort en plena vitalitat i en el moment en què li arribava el reconeixement internacional, explica que l'aproximació de la crítica d'art i dels historiadors s'esdevingués amb posterioritat, amb una difusió i acceptació creixents. Per aquest motiu, els articles de Josep Llorens Artigas i Pierre Reverdy que van dedicar a interpretar la seva obra, i que es recullen en aquest llibre, tenen el valor d'haver estat escrits des de l'òptica de l'amistat fraternal, però també d'haver estat els primers en reconèixer el seu mestratge i el seu talent.
La obra escultórica de Gargallo (Maella 1881 - Reus 1934) es una de las más singulares de la primera mitad del siglo XX. El uso de espacios vacíos y especialmente el tratamiento de los metales, lo sitúa como uno de los referentes de la escultura contemporánea. Su muerte, acaecida en plena vitalidad y en el momento en que le llegaba el reconocimiento internacional, explica que la aproximación de la crítica de arte y de los historiadores se produjese con posterioridad, con una difusión y aceptación crecientes. Por este motivo, los artículos que Josep Llorens Artigas y Pierre Reverdy dedicaron a interpretar su obra, y que reúne este libro, tienen el valor de haber sido escritos desde la óptica de la amistad fraternal, pero también el de que sus autores fueron los primeros en reconocer su maestría y talento.