Aquests Lleures i sentències donen a conèixer la principal obra aforística de Cristina de Suècia (1626-1689), escrita al llarg de la seua vida. Són un repertori d'interpretacions riques i diverses de l'actualitat política, religiosa i social del seu segle, un recull d'experiències interiors i mundanes que expliciten la personalitat, la situació temporal i social de l'autora, la seua mentalitat i objectius vitals, amb voluntat de donar lliçons, consells i indicacions. Aquestes sentències naixen d'una visió particular del món, d'una moral aristocràtica, d'una actitud d'independència de la jove reina que no va voler sotmetre's, per matrimoni o per convenció, a cap home ni a cap rei, sinó tan sols al papa, i que va considerar que només havia de retre comptes a Déu.
