L'escriptor i historiador Albert Manent presenta a La represa les seves memòries d'un període (1946-1956) que ara es comença a valorar com a molt important en la història de Catalunya. La derrota militar de la República l'any 1939 i la victòria del franquisme van representar no sols la derogació de totes les institucions catalanes sinó també la persecució de moltíssima gent i la prohibició de la llengua i la cultura catalanes. Però, de mica en mica, l'instint de supervivència va dur alguns grups d'activistes a reconstruir el teixit cultural que el franquisme havia volgut destruir. Es comencen a refer les xarxes, encara que siguin precàries. Es el moment en què l'exili interior comença a treure el cap més enllà de la vida clandestina. En aquestes memòries, Albert Manent posa de relleu el paper jugat per un gran nombre de persones -des de Carles Riba fins a Dionisio Ridruejo-, passant per la seva generació, «la primera generació que no va viure amb consciència la guerra civil i que va haver de fer tot el batxillerat en castellà». Així, La represa és una contribució excepcional per conèixer un dels períodes més desconeguts de la història contemporània de Catalunya.