En aquest segon volum de les seves memòries, Octavi Fullat torna a deixar solcs profunds en la consciència del lector. Amb una prosa directa, a estones aforística, punyent i no mancada de sensibilitat, l'autor ens redescobreix la figura d'un pensador privilegiat que veu el món íntimament i que l'explica amb una lucidesa narrativa que ens deixa noquejats, en l'abisme de la realitat més descarnada.
