Després de la prematura mort d'en Pere Figuera el 1970, uns quants dels seus amics van decidir mantenir-ne viu el record amb diferents activitats. En una reunió van acordar la creació d'un premi sobre l'activitat dels estudiants catalans sota el franquisme, que duria el seu nom, i una miscel·lània de textos de record i homentatge dels amics més propers. Malgrat el pes polític, econòmic i intel·lectual de molts d'aquests, el nom de Pere Figuera i Serra ha anat empal·lidint al llarg de les tres dècades posteriors a la seva fundació.
Trenta-cinc anys després els Amics d'en Pere Figuera han recuperat els textos escrits en aquella ocasió per personalitats com Jordi Pujol, Joan Reventós, Josep Espar Ticó, Josep Benet, Maria Aurèlia Capmany, Anton Cañellas, Joan Fuster, Raimon Galí, Oriol Martorell, Joaquim Molas, Hilari Raguer, Joan Triadú, Josep M. Espinàs, Albert Manent i un llarguíssim etcètera, en algun cas persones que ja no ens acompanyen. La potència d'aquests noms és la millor definició d'un personatge fonamental en la lluita antifranquista, un home a qui el malfat va privar de ser clau en els anys de la Transició cap a la democràcia.
