Antoni Clavé, que va començar pintant parets i fent cartells per als cinemes, parla sense reserves de les noies i el sexe, de la guerra i el front, del camp de concentració, de la primera exposició de París, del tracte amb Picasso, de les seves escenografies per els grans ballets, de l'anada a Hollywood, del cop que li va suposar la mort del seu fill Jacques, de la depressió... I naturalment, de la seva gran obra i dels grans personatges que va conèixer.
Clavé troba en Permanyer el seu confident i en aquestes pàgines es dibuixa l'autoretrat sense màscara d'un gran caràcter.
