Nascut a Mataró el 1935, Pere Pubill Calaf, Peret, ha tingut una vida plena de contrastos. De jove, va passar de la barraca a la venda ambulant, de la venda ambulant a l'ofici de fuster i tapisser, posteriorment es va guanyar la vida com a guitarrista i va acabar per convertir-se en el principal propulsor de la rumba catalana i en el gitano català més internacional. Després que els seus temes assolissin una popularitat extraordinària, i de triomfar a Europa i Amèrica, l'any 82, al pic de l'èxit, va abandonar la vida artística per ingressar a l'Església Filadèlfia, on va exercir de pastor durant nou anys. El 1992, en un retorn apoteòsic, va cantar amb els seus palmeros en l'acte de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Ara, als 70 anys, Peret ens conta el millor i el pitjor de la seva vida. Unes memòries reveladores i un pensament polèmic, el d'aquest home que per fi ens parla obertament de les experiències i idees sobre l'amor, el racisme, la política, les dones, el sexe, la vida artística, la prostitució, l'amistat, les sectes...
