El mandat de Josep M. de Porcioles al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona ha estat el més llarg de la història municipal barcelonina del segle xx. Durant setze anys, entre 1957 i 1973, va impulsar obres gegantines en una ciutat vençuda, grisa i mancada de tot. La visió megalòmana de Porcioles va provocar encerts i errors greus i, per tant, sempre ha despertat veus de suport i opinions de rebuig. Porcioles i Barcelona planteja una sèrie d'interrogants als quals responen trenta-tres persones. No hi ha, òbviament, unanimitat i l'exalcalde continua polaritzant les posicions: afable, autoritari, dinàmic, destructor, el millor alcalde possible, equivocat, especulador, falangista, franquista, hàbil, impopular, incansable, intel·ligent, modern, pèssim alcalde, populista, possibilista, reaccionari, somniador, tradicionalista, visionari... Els que el van estimar, els que el van combatre i els que hi van treballar evoquen llums i ombres, desvelen aspectes poc coneguts i rememoren anècdotes que va protagonitzar. També posen al descobert les interioritats de l'Ajuntament en l'època franquista i donen informació decisiva per entendre la Barcelona d'ara mateix.
