Fulls de dietari. Una antologia

El 7 de juliol del 1917, Carles Soldevila va estrenar al periòdic barceloní La Publicidad una secció diària titulada "Hojas de dietario", que signava amb el pseudònim Myself. Cinc anus més tard, el 10 d'agost de 1922, l'article apareixia en català, i l'autor el firmava ell mateix, sense pseudònim. Des d'aleshores, els "Fulls de dietari" de Carles Soldevila van seguir apareixent a La Publicitat catalanitzada, amb tota regularitat, fins al 27 de març del 1934. En conjunt, doncs, els "Fulls" es van publicar al llarg de quasi disset anys ( dotze en català), i es compten per milers. La present antologia n'aplega uns 280, que reflecteixen d'una manera prou àmplia les qualitats que van fer dels "Fulls de dietari" una de les seccions més llegides i emblemàtiques de la premsa catalana anterior a la guerra civil i un model reconegut de periodisme i de llengua literària.
Aquestes mateixes qualitats asseguren encara la vigència dels articles de Soldevila. Ho apunta a la nota prèvia Núria Santamaria, que ha tingut cura d'aquesta edició: "Aquell esperit amb què, avui en dia, Josep M. Espinàs s'entreté en el detall menut, al marge de la saragata noticiable; la ironia desengreixant de Ramon Solsona o la perspicàcia amb què Quim Monzó sondeja la nota curiosa en la premsa forastera, per exemple, bé podrien tenir-se per herències, ni que siguin putatives, del periodisme de Soldevila".