Lluís Nicolau d’Olwer recordava, des de l’exili, els "màrtirs de la causa catalana, entre la massa anònima i obscura que sempre ignorarem, gent de tots els estaments i de totes les ideologies: aquell modest i entusiasta Domènec Latorre, de l’antiga Unió Catalanista…"
Josep Benet exemplifica en aquest llibre emocionant la brutal repressió franquista de la postguerra en el cas de Domènec Latorre i dels seus companys Daniel Cochs i Lluís Escaler, de tots els quals es reprodueixen textos personals –cartes a la família i un diari de presó– que reflecteixen l’estat d’ànim i l’ambient en què van viure els seus últims dies com a condemnats a mort.
