No creiem que aquesta siga una aportació sobrera a la paperassa sobre l’amic de Sueca. Al contrari, el Fuster directe, dialogant –amb alguns renecs, fins i tot–, de bons reflexos –i alguns moments de desmemòria– i de bona adaptació als diversos estats d’ànim, creiem que és un Fuster atractiu per la diversitat i la variació paleses en les diverses coordinades culturals des de les quals és vist i abordat: en castellà, en català, per valencians, navarresos, mallorquins, madrilenys o catalans del Principat; així com també des de perspectives personals, cíviques. literàries, ideològiques… I en les diverses plataformes: periòdic, revista, televisió o ràdio. Fuster s’hi acomoda de bon grat; era partidari del diàleg, de les raons i de les paraules, no dels insults ni les desqualificacions. Tot plegat, hi trobem un escriptor, valencià, en llengua catalana; un ciutadà compromès amb el seu poble i un intel·lectual ben atent als problemes del seu temps.
Fragment de la introducció del llibre De viva veu
