Polític, financer i mecenes, Fèlix Millet i Maristany fou una figura clau en el lent procés de redreçament de Catalunya després de la victòria franquista. Durant els anys trenta, va presidir la Federació de Joves Cristians i, en esclatar la guerra civil, es va refugiar a Sevilla. En tornar a Barcelona, va saber utilitzar la influència que tenia en certs sectors del règim franquista per impulsar iniciatives cabdals en la preservació de la cultura catalana. Millet va potenciar el mecenatge de diversos projectes mitjançant la institució clandestina Benèfica Minerva; va presidir l’Orfeó Català durant més de quinze anys, i, en la dècada dels seixanta, fou fundador i president d’Òmnium Cultural. Malgrat el context advers, mai va amagar el seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes, i les seves activitats al capdavant d’aquestes entitats sovint van tenir clares connotacions polítiques.
