Aquesta és la biografia política d’un home que ho va ser tot –secretari d’ERC, conseller i cap de govern- i va presidir durant vint-i-sis anys la Generalitat de Catalunya, l’única institució republicana que va sobreviure al franquisme i va tornar, encapçalada per Tarradellas, l’octubre de 1977. Però aquesta és també la història d’un home i d’una ambició –l’autogovern- que ha estat l’objectiu d’un segle de catalanisme. I d’una quimera –la unitat de tots els catalans- per la qual aquest polític bregat en mil lluites va jugar-se la vida i el patrimoni.
Josep Tarradellas i Joan (1899-1988) és el símbol més rotund de la pervivència d’un impuls que volia convertir una regió provinciana en una nació moderna i en un Estat, limitat però efectiu. Odiat pel catalanisme clerical i estalinista, la vida i obra d’aquest homenot són l’objectiu d’un llibre que no defuig la polèmica ni el debat sobre un personatge que encara avui no deixa indiferent ningú.
