Una vida articulada

{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Escric aquestes ratlles a mig gener, quan tants moments de la meva vida ja s\'f3n a la impremta.
\par
\par \'abLa vida fuig i no s'atura una hora\'bb, va dir Petrarca. T\'e9 ra\'f3, per\'f2 nom\'e9s \'e9s una ra\'f3 cronol\'f2gica. M'agradaria discutir-ho mentre plovisqueja i veig per la finestra una noia que passa protegida per un paraigua vermell. Com si fos una flor que camina. Perqu\'e8 la vida s\'ed que s'atura, admirat Petrarca. El que no s'atura \'e9s el temps. La vida s'atura cada vegada que tenim la sort de saber mirar-la. Carrego lentament la pipa. L'encenc. S'enfila el primer fum. Miro el cel gris de gener. Gener \'e9s una paraula que prov\'e9 del llat\'ed janua, quesignifica \'abporta\'bb. Obro ara la porta d'aquesta hora nova. La vida sempre escriu. \'c9s el temps el que esborra.
\par La gran aud\'e0cia de Josep M. Espin\'e0s, all\'f2 que el converteix en un escriptor singular, \'e9s la constant refer\'e8ncia a la naturalesa transparent de cada cosa. No es refugia en all\'f2 que \'e9s concret per no haver de mirar el m\'f3n. Al contrari. Nom\'e9s en cada objecte i en cada cas concret el m\'f3n es fa visible.
\par
\par
\par
\par }