En un epíleg prudent però clar, Jordi Pujol parla del risc que l'actual política espanyola porti Catalunya a una difícil situació entre la residualització i l'opció independentista.
Les memòries de Jordi Pujol, iniciades l'any 2007, han suposat un impacte important en la societat catalana. Aquest darrer volum, que estalona l'estricta actualitat, neix amb el suport de CiU a un govern del PSOE assetjat per la corrupció, continua amb el famós i mal publicitat Pacte del Majestic amb el PP -que Jordi Pujol contextualitza amb revelacions impagables-, i abraça també la seva retirada de la primera línia i l'aposta -aleshores molt discutida- per Artur Mas. Són especialment interessants les línies que dedica a personatges com José M. Aznar, Pasqual Maragall, Josep-Lluís Carod-Rovira o Felipe González. Es tracta d'uns anys decisius, en què la influència del govern català a Espanya és remarcable i en què es concreten projectes com l'Eix Transversal, l'ampliació de l'aeroport del Prat i l'arribada del TGV a Barcelona. Finalment, Jordi Pujol no obvia l'anomenada "dècada de les decepcions", amb el desconcert de la reforma de l'Estatut i la "burla" final del Tribunal Constitucional. En un epíleg prudent però clar, Jordi Pujol parla del risc que l'actual política espanyola porti Catalunya a una difícil situació entre la residualització i l'opció independentista.
