{\rtf1\ansi\ansicpg1252\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}{\f1\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang1027\f0\fs16 Les parets i les portalades de la placeta de Santpedor on va n\'e9ixer Pep Guardiola conserven els toc insistents d'aquell xicot escardalenc, inquiet i encantador que cada any demanava una pilota als Reis Mags. El futbol, des dels tres anys, \'e9s el joc exclusiu de dissabtes i estius, viscuts en la llibertat dels carrers, per\'f2 a l'escola en Pep \'e9s aplicat i bon miny\'f3. S'envolta sempre de gent m\'e9s gran i ho xucla tot com una esponja. quan deixa el poble per ingressar a la Masia del Bar\'e7a, s'enyora una mica per\'f2 aviat empeny el m\'f3n amb peus i cames. Amb dinou anys salta a la gespa del Camp Nou i comen\'e7a una carrera de futbolista que acaba a l'altra banda de l'Atl\'e0ntic. El migcampista actua sempre d'indiscutible cervell que dibuixa les jugades sobre el terreny. Tossut i llest, h\'e0bil i autodidacte, obsessiu i perfeccionista, es fica al cap que ser\'e0 entrenador i fins i tot \i The New York Times\i0 ja parla del "Bar\'e7a de Guardiola". Coneix i admira Mart\'ed i Pol i Llu\'eds Llach, per\'f2 l'amistat amb David Trueba \'e9s c\'f2mplice i absoluta. No se sent s\'edmbol de res, ni l'eixorden els aplaudiments, perqu\'e8 ensuma que els elogis d'avui seran les clatellades de dem\'e0.\lang3082\f1
\par }
