Segona novel·la de Josep Maria de Sagarra, és, en paraules de J.V. Foix, «una crònica verídica i, dins el seu estil abrivat, reeixida, d'un moralista rigorós que es projecta pertot: en el paisatge i a l'alcova». All i Salobre és el retrat de la vida dels pescadors de la Costa Brava d'abans que el turisme hi arribés. Sagarra ens acosta a la vida d'un racó de la Catalunya dels anys vint, concretament la del Port de la Selva, a partir de dos personatges, Marí, una modista, i Quimet, un seminarista mancat de vocació, ambdós tan primitius com correspon a la societat rural i aïllada en què viuen. A través d'ells, del tot mancats de qualitats morals, queda retratada la luxúria i l'avarícia de l'ambient i de l'època.
