Converses entre un home de ciència, el Dr. Valentí Fuster, i un humanista, José Luis Sampedro.
Quan el doctor Fuster va salvar la vida a José Luis Sampedro a l'hospital Mont Sinaí de Nova York, entre ells va sorgir quelcom més que una simple relació entre metge i pacient. De llavors ençà, i amb una emotivitat molt especial, sempre han mantingut apassionades i apassionants converses sobre el paper que han de desenvolupar tant la salut i la ciència com l'humanisme i la saviesa.
Aquest llibre és el fruit de les seves converses en presència d'Olga Lucas, que ha «traduït» el que ha sentit, viscut i percebut durant tres intensos dies. Recolzant-se en les seves experiències personals i professionals, amb una intenció decididament divulgadora, ens parlen de la salut com l'estat d'equilibri corporal i emocional, d'educació i realització personal, del valor de l'esforç i de l'ètica del deure, de l'amor i el suport de «l'altre», del paper de la joventut idels que són a la «segona vida», de l'afany de transcendir, en definitiva, de la ciència i la vida.
Dos homes de formació ben diferent però radicalment complementaris s'uneixen en aquest llibre inclassificable però necessari, amb la finalitat de compartir els seus coneixements i experiències per promoure la salut i estimular el paper de l'individu en la nostra societat. Perquè només des de la transmissió de la salut i del saber es pot -i s'ha- d'aconseguir un món millor.
Resenyes:
«Un llibre socràtic per a temps accelerats.»
Avui
«Dos savis que parlen del món.»
Qué leer
