Ens van comunicar que el viatge a Ucraïna era imminent. Havíem esperat molt aquest moment, i estàvem tan il·lusionats... Finalment, es faria realitat el desig d'adoptar un nen. Ja ho havíem explicat als nostres fills biològics, i havíem fet tots els preparatius per al viatge, però, per raons desconegudes, el viatge es va retardar molts mesos i durant l'espera vaig començar a escriure aquestes cartes al futur fill, pensant en tot allò que m'agradaria comunicar-li.
"En aquest petit llibre es recullen aquestes cartes que van adreçades al fill que encara no té nom. Són cartes escrites per un pare en un temps d'espera i d'incertesa, i expressen sentiments i vivències molt fondes. Parlen d'allò que és essencial, d'allò que, generalment, mai no parlem pares i fills."
