Tot ésser organitzat constitueix un sistema tancat, on cada part està relacionada amb la resta, i coopera amb les altres d'una manera definida dins del conjunt del cos. Cap part no pot canviar sense que es modifiquin les altres i, com a conseqüència, una part analitzada separadament pot servir per determinar-les totes. Aquest pensament, que Aristòtil aplicà implícitament, fou formulat i utilitzat fins a les darreres conseqüències per Cuvier que pensava que així com un matemàtic que coneix l'equació d'una corba pot reconstruir-la a partir d'alguns dels seus punts, un biòleg que domini les lleis de l'anatomia pot reconstruir tot un animal prenent com a única dada un omòplat, un fèmur, unes ungles o bé altres fragments aïllats de l'animal.
Cuvier també s'interessa per les extincions de les espècies: "Els que estaven sobre terra ferma foren víctimes de diluvis; altres, que poblaven l'interior dels mars, quedaren dins la terra seca quan els fons marins foren sobtadament aixecats". Així explica l'extinció de moltes espècies fòssils a causa de catàstrofes planetàries successives i assenta la idea de la discontinuïtat del curs de la història de la terra.
Aquestes i altres idees es resumeixen en aquest Discurs sobre els cataclismes del globus terraqüi, de Georges Cuvier; una de les obres mestres de la literatura científica francesa del segle XIX.
