Llengua, ciència i cultura és la crònica del salt qualitatiu que ha fet l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en els últims anys, en el camí de la seva consolidació conceptual, estructural i funcional.
Manuel Castellet n'ha estat el president des de 1995, però des de 1978 ha mantingut una relació de servei entusiasta a la institució: el 1978, com a president de la secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, filial de l'IEC; el 1984, com a creador i director del Centre de Recerca Matemàtica, de l'IEC i col·laborador d'Emili Giralt en la primera reforma dels Estatuts de l'IEC; el 1992, com a vicepresident de l'IEC i des de 1995 com a president de l'Institut d'Estudis Catalans durant dos mandats.
Entre les fites de la seva presidència cal destacar la dinamització de les activitats generals de l'Institut, com a acadèmia de la llengua catalana, com a institut de catalanística i com a centre de recerca. Amb la celebració "IEC, 90 anys (1907-1997)" es va incidir en la projecció social de l'Institut a tot els Països Catalans, i es va iniciar una certa projecció a l'Estat espanyol i a Europa. La restauració (1997-2000) de la Casa de Convalescència, seu de l'IEC, proporciona unes infraestructures adients a la més alta corporació acadèmica del país, que s'amplia amb la incorporació de nous espais. Finalment, l'obertura de seus territorials arreu de l'àmbit lingüístic català coincideix amb una nova reforma dels Estatuts de l'IEC que reforça la presència de membres d'arreu dels Països Catalans i la conjunció amb les vint-i-sis societats filials.
L
