Al llarg de les seves múltiples conferències, llibres, articles i classes universitàries, Jorge Wagensberg ha constatat que les seves aportacions es podien sintetitzar en un pensament afortunat, en una sentència que atrapi la qüestió primordial. I és que, com explica en el pròleg «avui gairebé desconfio de les idees que no es poden expressar intel·ligiblement en una sola frase». El llibre es divideix en quatre parts que suggereixen un assetjament ordenat a tot allò que ens intriga del nostre entorn complex: la Realitat, la Vida, el Coneixement i la Civilització («l’ètica és l’estètica del comportament»). A estones, un vademècum de reflexions autosuficients; a estones, un petit tractat amb desenvolupaments mínims, aquest conjunt de pensaments sobre la incertesa sorprèn per la novetat de la seva perspectiva i per l’agudesa amb què tracta l’atzar i el temps, els éssers vius i la seva evolució, l’art i la ciència com a formes complementàries de coneixement, o la convivència i la transmissió de saber com a pilars d’una comunitat civilitzada.
