Aquest assaig s'estructura al voltant de dues reflexions principals. En la primera, l'element vertebrador és l'anàlisi del procés intel.lectual que condueix Einstein a proposar la seua creació més important, la Relativitat General. Aquesta reflexió, com ell mateix afirma, és guiada per la gravitació newtoniana, que la Relativitat General recupera en l'aproximació que avui s'anomena límit newtonià. La segona se centra en l'observació i les conseqüències del fet que Einstein, per alguna raó desconeguda, va decidir de no considerar l'aproximació que l'autor d'aquest assaig denomina límit electromagnètic. En tenir-la en compte i fer una proposta concreta, s'obtenen uns resultats que són pràcticament idèntics als einstenians a escala solar, amb una diferència numèrica molt petita en el valor de la processió del periheli planetari. Més encara, aquesta porposta permet d'introduir-hi una argumentació cosmològica no estàndard (prescindint del principi cosmològic), de la quel es dedueixen la llei de Hubble de l'expansió de l'univers, la seua massa total i unes prediccions -astronòmicament verificables també- com són que els forats negres han de trobar-se en la regió central de les zones perifèriques, amb la circumstància que, probablement, aquestes estrelles noves han estat forats negres.