Independentisme racional versus nacionalisme emocional
Com seran els estats al segle XXI? Aquesta és la pregunta que intenta respondre Ignasi Llorente, portaveu d'ERC entre els anys 2008 i 2011, a partir de la premissa de considerar tant els estats com les seves administracions eines al servei de l'espècie humana per garantir el seu benestar. A Catalunya, l'autor proposa abandonar definitivament el nacionalisme emocional, i el contraposa a un independentisme racional. Els estats, argumenta, han de ser reformats sota criteris d'eficàcia i d'utilitat i no ser considerats una finalitat en si mateixos. En síntesi: cal més Estat i menys nació.
«Ens hem passat massa anys preguntant-nos qui som com a pas previ per decidir què volem ser. Mentre ens diuen que la construcció de la nació és la prioritat, ens oblidem de l'Estat. Potser és una estratègia que garanteix determinades hegemonies polítiques i la pervivència d'un statu quo, però doneu-me un Estat i no us preocupeu, la resta --incloent-hi la nació-- es donarà per escreix.» Del pròleg de Josep Ramoneda.
Una proposta valenta i desacomplexada d'encarar la independència des d'un punt de vista racional i progressista i contrària als tòpics nacionalistes.
Ignasi Llorente
Nascut a Barcelona el 1973, va estudiar Medicina a la URV. La major part de la seva trajectòria professional ha estat lligada al món de les TIC en multinacionals del sector de les telecomunicacions, i posteriorment en àrees de comunicació i noves tecnologies. La seva trajectòria política sempre ha estat vinculada a ERC: va ser portaveu entre els anys 2008 i 2011; membre de la permanent l'any 2011; membre de l'Executiva Nacional com a responsable d'Imatge i Comunicació entre els anys 2008 i 2011, i ha estat conseller nacional entre els anys 2004 i 2011. En l'àmbit institucional va ser conseller de districte de l'Eixample de Barcelona entre els anys 2003 i 2010. El 2010 va escriure el llibre La cuina d'Esquerra al descobert, en què publicava els argumentaris interns del partit que es distribueixen a càrrecs electes que ell mateix havia preparat durant els seus dos primers anys com a responsable de Comunicació d'Esquerra.
