De tony Blair a Zapatero. Una Autòpsia de l'esquerra europea

{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Les claus per entendre les succesives derrotes dels governs d\f1\rquote esquerra a Europa
\par Ning\'fa no sap ben b\'e9 qui n\rquote ha estat l\rquote assass\'ed, per\'f2 l\rquote esquerra europea l\rquote han trobat morta. Precisament quan ella mateixa s\rquote havia autodiagnosticat un molt bon estat de salut despr\'e9s de la crisi financera de 2008. La derrota electoral del laborisme de Gordon Brown i l\rquote arraconament dels socialdem\'f2crates alemanys despr\'e9s de la vict\'f2ria definitiva d\rquote Angela Merkel el setembre de l\rquote any passat, han posat al descobert que no hi ha cap gran pot\'e8ncia europea en mans de l\rquote esquerra. I els \'fanics socialistes en el govern s\'f3n a Gr\'e8cia, Portugal i Espanya; tots tres, pa\'efsos amb una economia intervinguda de fet i unes pol\'edtiques socials que cada dia que passa tenen menys de socialdem\'f2crates. En els \'faltims mesos, doncs, hem viscut la segona mort de l\rquote esquerra a Europa. La primera va ser propiciada per la caiguda del Mur de Berl\'edn l\rquote any 1989. L\rquote esquerra comunista va acabar en frac\'e0s.
\par Ara -despr\'e9s d\rquote algunes experi\'e8ncies que semblaven reeixides a l\rquote Europa de Tony Blair, Lionel Jospin, Gerhard Schroeder o Romano Prodi- hem descobert que ha quedat ben poc d\rquote aquell gir a l\rquote esquerra que va viure el vell continent fa tan sols una d\'e8cada. El cas del New Labour brit\'e0nic -el m\'e9s sostingut en el temps- serveix per il\'b7lustrar la caiguda d\rquote una manera socialdem\'f2crata de fer front als reptes de la globalitzaci\'f3.
\par \f0
\par }