{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\froman\fcharset0 Times New Roman;}{\f1\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\sb100\sa100\lang1027\f0\fs24 Arran de l\rquote esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914, va tenir lloc una globalitzaci\'f3 de les aspiracions dels nacionalismes sense Estat. El catalanisme tamb\'e9 va recollir molts dels debats te\'f2rics que llavors es van desenvolupar a l\rquote escena internacional, reformulant les seues aspiracions d\rquote autogovern i revitalitzant-les, mirant enfora i inspirant-se en altres nacionalismes europeus. Despr\'e9s de la pau de Versalles del 1919, una bona part del catalanisme pol\'edtic va adaptar a les circumst\'e0ncies de Catalunya el marc discursiu i te\'f2ric de les reivindicacions de les nacions sense estat en termes de \'abminoria nacional\'bb, susceptible d\rquote\'e9sser protegida pels tractats de minories de la Societat de Nacions. El catalanisme, i en particular la Lliga, va dur a terme una intensa activitat protodiplom\'e0tica, que va portar alguns dels seus l\'edders, com ara Joan Estelrich i Francesc Maspons i Anglasell, a jugar un paper de relleu al si del moviment europeu de les minories nacionals. Durant els anys de la Segona Rep\'fablica espanyola, tanmateix, el moviment de les minories europees va esdevenir una opci\'f3 atractiva nom\'e9s per als grups independentistes. Mentrestant, d\rquote una banda, el catalanisme conservador privilegiava l\rquote estrat\'e8gia d\rquote intervenir a la pol\'edtica exterior de l\rquote Estat republic\'e0, i, d\rquote altra banda, comen\'e7ava a consolidar-se un discurs, sobretot al si d\rquote Esquerra Republicana, que avan\'e7ava la idea d\rquote una \'abEuropa de les nacions\'bb per damunt dels Estats constitu\'efts
\par \pard\lang3082\f1\fs16
\par }
