La situació política catalana d'avui arrenca de la tardor de 1999 i de la negativa rotunda de Jordi Pujol a tenir com a socis de govern els independentistes d'ERC. L'apassionat quadrenni 200-2004 té el seu pròleg en aquell últim debat d'investidura del líder de CIU.
La política sense país va començar a fer-se insostenible en aquell moment i va confirmar-se de manera agra l'any 2000, amb la majoria absoluta d'un PP cada cop més autoritari. I la política sense país continua ara, amb uns altres protagonistes, a partir de novembre de 2003 i de març de 2004. si primer va ser l'abraçada de Jordi Pujol amb José Maria Aznar després ha vingut l'abraçada de Pasqual Maragall i Josep-Lluís Carod Rovira amb José Luís Rodríguez Zapatero.
Ara sorgeixen moltes preguntes: I si ens trobem sota els efectes enganyosos d'una il·lusió política que no es correspon amb una voluntat clara sobre quin país som i volem ser? De quin país parlen uns i altres quan diuen "aquest país"? Per a quin país s'està fent tot plegat, començant pel nou Estatut? Mentre el món del segle XXI encara nous desafiaments, Catalunya oscil·la entre el resistencialisme més o menys dissimulat i l'assimilació diària a una Espanya indolora que s'imposa per una barreja de prestigi, cansament, fets consumats i simpatia. Aquest llibre explora i analitza, amb informació de primera mà, els protagonistes i els moments clau -eleccions catalanes i espanyoles incloses- que ens han portat fins aquí.
