Cap a finals de 1996, Francesco Tonucci va publicar La ciutat dels infants, un llibre que va sacsejar les nostres consciències en intentar capgirar la manera com es considerava i es mirava la ciutat, és a dir, exclusivament des del punt de vista dels adults. El llibre que teniu a les mans és la continuació i actualització de La ciutat dels infants. Però en lloc d’explicar les diferents experiències de les diferents ciutats, prefereix donar directament la paraula als més petits. Les 26 frases, propostes o protestes dels infants esdevenen el tema dels 26 capítols del llibre. En cada capítol, l’autor respon a dues preguntes: "Per què un infant diu això?" i "Què es podria fer si l’escoltéssim?". I a partir d’aquí neix una profunda anàlisi de la condició infantil d’avui dia i una relació de les iniciatives, de les activitats i de les experiències dutes a terme per les ciutats al llarg d’aquests anys. Uns projectes, tots realitzables, per oferir respostes concretes a les seves expectatives.
Els infants mai no diuen "prou!". I encara menys "ja n’hi ha prou!". Aquesta és la manera d’expressar-se de la gent adulta. Normalment, ells obeeixen. Tots aquests "prou!" ofegats poden convertir-se en una càrrega explosiva, en un recurs creatiu i revolucionari formidable. Que la balança es decanti cap a un costat o cap a l’altre depèn només de nosaltres, els adults.
Un llibre dirigit a membres de l’administració de les ciutats i els seus tècnics, a urbanistes, a ensenyants, a estudiants, a mares i pares… però també als infants.
