Les set tribus de la nació catalana és un assaig que estudia el discurs catalanista sobre la llengua en els mitjans de comunicació entre 1977 i 2003. per això parteix dels posicionaments, discursos i pràctiques politicolingüístiques de les vuit tribus o segments que es proclamen defensors o amics de la llengua catalana: la tribu dels radicalistes, la dels ètics o assamblearis, la dels etnocèntrics, la dels activistes, la dels "nacionalistes", la dels polítics independentistes, la dels de la nació i fins i tot la dels "catalanistes": "Tinc la intenció de despullar el discurs i el context problemàtic de la llengua i el seu ús social perquè el fatalisme i el cofoisme són les dues cares d'un discurs que no entén que la realitat és canviant i transformable". L'autor dialoga amb els seus budes sense embuts ni complexos sobre allò que han dit i han fet els diversos actors del catalanisme-independentisme dels Països Catalans en el darrer quart de segle, analitza més de quatre-cents escrits i fa propostes alternatives: "Sense projecte nacional al darrera, avui el català no seria res més que un altre occità gairebé extingit. I a la inversa: sense llengua nacional no es podrà construir la nació catalana..."
