Els politicòlegs han conceptualitzat les eleccions de 1977 de "fundacionals", és a dir, que delimiten la fi d'un règim autoritari i donen pas a un règim democràtic. Tanmateix, no acostumen a parlar del pecat original: unes eleccions gestionades pels hereus del franquisme, no democràtiques i sense dades oficials. El pas del temps, el rigor acadèmic i l?honestedat política, no ens ha de fer oblidar que fou el resultat electoral, contra pronòstic, que convertí les Corts en constituents i permeté a Catalunya recuperar l?autogovern amb el restabliment de la Generalitat provisional. Mentre que a Espanya el darrer secretari del Movimiento guanyava les eleccions, a Catalunya la victòria fou dels partits d?esquerres i catalanistes. La ruptura catalana, abans d?electoral, fou política i cultural. Des de la mort de Franco, si més no, la cultura democràtica havia conquerit l?hegemonia al carrer, a les manifestacions i a les festes majors. Aquest llibre vol vindicar les raons i les emocions d?aquelles eleccions que el poble transformà en una gran festa democràtica.
