"Si alguna cosa queda clara a l'hora de reeditar l'obra de Serrahima és l'esterilitat del debat entaulat amb Marías; una esterilitat que explica, paradoxalment, la permanent actualitat de l'obra en qüestió.
En efecte, publicada , sense una difusió excessiva, l'any 1967, es reedita el 1974, quan es podia esperar que la transició en embrió donés el curs adequat a la singularitat dels diferents fets nacionals que integren Espanya; i avui, prop que es compleixin els 25 anys de la Constitució que incoa el reconeixement de la plurinacionalitat espanyola, la qüestió continua vigent i és pedra d'escàndol afirmar l'heterogeneïtat entre Catalunya i Conca.
I aquest és, efectivament, el quid de la qüestió. Ambdós autors coincideixen en la pluralitat espanyola i en el fet que, en aquesta pluralitat, Catalunya és un fet diferencial, diferent dels altres. Però, un i altre, no coincideixen en la qualitat d'aquesta diferència, perquè per Serrahima Catalunya és una nació i per Marías és una mera regió."
(Del pròleg de Miguel Herrero de Miñón.)
