"Si el denominador comú de l'anterior llibre són els anys del franquisme, el d'aquest són els de la transició, els de l'establiment d'un règim democràtic, del restabliment de l'autonomia política, de l'entrada a Europa, de l'ensorrada de la Unió Soviètica, de l'arribada de la «Nova Economia», que alguns consideren l'inici d'una nova etapa per a la humanitat. Déu n'hi do les coses que han passat en aquests vint-i-cinc anys! La democràcia i l'autonomia li proven, a l'economia catalana, i també el procés de liberalització: és l'actiu d'aquests anys. Però s'aprecia el manteniment del vell centralisme de l'Estat, que frena el desenvolupament de les «províncies», en general, i de les catalanes, en particular: és el passiu. No obstant això, els darrers quinze anys del segle xx, un cop superada la transició i una llarga crisi mundial, han estat els millors de tota la història econòmica de Catalunya, tal com ens indiquen les xifres macroeconòmiques i tal com pot adonar-se qualsevol dels qui els han viscut, si té una bona vista i treu el cap per la finestra".
Francesc Cabana i Vancells
Alguns fragments de l'obra seleccionats per
l'autor...
Fragment 1. Les autopistes
"Yo creo que los ciudadanos no quieren el peaje", va dir el ministre d'Obres Públiques amb una finíssima visió de l'esperit dels seus súbdits. "Las autopistas [va afegir], apenas absorben peaje, salvo las de Cataluña. La inversión del Estado en la creación de autovías beneficiará a la gran masa de usuarios y no a la minoría que utiliza las autopistas".
No hi ha una conspiració espanyola per a discriminar els catalans. Les autopistes de peatge es creen en un moment en què són absolutament indispensables per a l'economia catalana. Però han de ser de peatge, perquè l'estat espanyol no té diners per a finançar-les i ha de donar la concessió a unes empreses privades, que només les construiran si poden cobrar als cotxes que hi circulin.
Fragment 2. La caiguda de la borsa del 1998
De febres o febretes d'or n'hi ha hagut
